La primera conclusió referent a quin tipus de població catalana coneix aquesta música i assisteix als concerts és que el perfil de seguidors que té el jazz és gent gran, major de 45 anys. Ens hem basat en les enquestes realitzades en les que dividiem la població per franges (de 14 a 25 anys, de 25 a 45 anys i majors de 45 anys). També podem afirmar que la població més jove no escolta jazz en el seu dia a dia ja que la majoria es decanta pel pop/rock i la música electrònica.
Ara bé, el que ens ha sorprès més és que tot i que en la població més jove no predomini el jazz, la majoria reconeix algun artista conegut en aquest àmbit. Gairebé tota la resta de població enquestada coneix algun músic.
Una segona conclusió referent a la pregunta "Quin coneixement tenen els ciutadans sobre què és una Big band?" és que en general la gent que té coneixement sobre què és aquesta formació són aficionats al jazz cosa que denota l'estreta relació entre el jazz i les Big bands. Hi ha un percentatge baix de població que coneix el concepte de Big band però no en sap dir cap nom.
La tercera conclusió està relacionada amb l’evolució de les Big Bands a Catalunya. Podem afirmar que hi ha hagut una creixent influencia d’aquestes bandes fixant-nos tan en el nombre de Big bands que han anat apareixent al cap dels anys com en l’augment significatiu del nombre de festivals de jazz . Durant les ultimes dues dècades s’ha passat de tenir dues Big bands puntals a tenir-ne gairebé una desena. Concretament, les que tenen més èxit actualment, segons manifesten les enquestes realitzades, són: Locomotora Negra, La Vella Dixieland i la Big band que tenen més a prop (al mateix poble o a rodalies).
Pel que fa a la repercusió de les Big bands catalanes en el món internacional, podem concloure que tenen un cert reconeixement. Moltes Big bands catalens han compartit escenari amb músics de gran prestigi i també, algunes d’elles han actuat per festivals de jazz de fora d’Espanya.
Una altre conclusió sobre la trajectòria del jazz al nostre país es que no és certa l’afirmació ‘ el jazz està mort i ara s’està recuperant’. Després de les enquestes i entrevistes realitzades, hem comprovat que el jazz mai ha estat mort, ni tan sols durant la Guerra Civil quan va ser censurat. Es continuaven fent concerts, moltes vegades d’amagat. El fet és que el públic que assisteix a aquest tipus de concerts i que s’interessa per aquesta música és cada cop més ampli, per tant hi ha un alt nombre de gent que desconeixia el jazz i ara n’escolta habitualment.
Finalment, cal dir doncs, que la influencia de les Big Bands a Catalunya ha anat en augment. En aquest sentit, basant-nos en el creixent nombre de joves Big bands que están començant podem afirmar que aquesta tendencia continuarà en un futur.
